ines querol

20/22 – 02 – 06

El dilluns vam començar amb un “icebraker” que ens va fer pensar sobre dues coses que hem fet aquest matí i una que haguéssim hagut de fer i no l’hem fet. Després la companya havia d’esbrinar quina no era real.
A continuació hem fet un petit visionat de la pel·lícula “Crash”. Només era perquè veiéssim un exemple de com es pot treballar una pel·lícula amb nens, tot i que sóc conscient que aquest no l’utilitzaré amb nens d’infantil perquè conté escenes massa dures.
Finalment, hem passat a explicar l’avaluació. La pregunta és, que hem d’avaluar? Al nen, a nosaltres, l’aprenentatge, la quantitat de coneixements que aprenen? El que hem de tenir molt clar és que no es tracta d’examinar, sinó d’observar i enregistrar-ho per conèixer el nivell maduratiu dels nens, la seva evolució i si han assolit els objectius. Per després autoavaluar-nos i fer els canvis oportuns. Per tant, crec que hauríem d’avaluar: si han assolit els objectius plantejats, la qualitat dels continguts d’ensenyament-aprenentatge, si els poden aplicar a la seva pràctica quotidiana i si la nostra tasca ha estat la més adequada o de cara al futur canviaríem o modificaríem quelcom.

Bé, tots sabem que hi ha tres tipus d’avaluació: inicial (per saber els coneixements previs dels nens i a partir d’aquí plantejar la nostra tasca docent), continuada (per saber l’evolució que van tenint els nens durant el procés d’ensneyament-aprenentage i per veure si hem de fer algun canvi o modificació) i final o sumativa (per saber si han assolit els objectius que ens havíem plantejat). Crec que totes tres són molt importants per avaluar tant el procés d’ensenyament-aprenentatge dels nens com per autoavaluar-nos la nostra tasca diària, perquè sempre hi ha aspectes que cal millorar...D’aquesta manera considero que elaborar pautes d’observació ens serà de gran utilitat, perquè ens ajudarà a enregistrar el dia a dia i per després poder fer les nostres valoracions finals.
Ja cap al final de classe, hem analitzat més material docent per ensenyar anglès i hem fet un estona de treball grupal. Ens ha servit per acabar de perfilar el nostre treball i posar-nos mans o l’obra en la seva elaboració.

27 – 02 – 06

Avui ens ha ensenyat a fer un “Bio Poem”. És una altra forma de fer presentacions sobre nosaltres mateixos perquè la resta ens pugui conèixer. El meu ha quedat així:

“Inés
Amigable, simpàtica, extrovertida, fidel
Germana de Meritxell
A qui li agrada estar rodejada dels meus, llegir, sortir de marxa
Que se sent cansada, però animada perquè estic rodejada de gent maca
Que necessita unes vacances
Que dona tota la meva amistat sense qüestionar res. Estima la seva família i amics
Que tem la traïció dels amics
M’agradaria viatjar a molts llocs
Viure a la Sénia i no a Cerdanyola com ara
Querol Marcoval”

M’ha agradat molt fer això però considero que per a infantil o es fa en català, com jo ho he fet, o es fa molt més senzill en anglès perquè ho puguin fer. Crec que buscar adjectius que et defineixen, o alguna necessitat o por en anglès els hi serà massa complicat. Però és una forma molt lúdica de donar-te a conèixer.
Finalment, també hem tingut una estona per fer el treball grupal.


1 – 03 – 06

Avui hem comentat quina part del cervell pot dominar cada nen. Aquesta dominància es pot apreciar per les habilitats que té cada nen, algunes seran més artístiques i d’altres més científiques, per diferenciar-ho una mica. El que ens ha quedat clar és que ho hem d’equilibrar, però sense forçar al nen ni crear-li cap mena de trauma. Sempre des del punt de vista multicultural i crític.
Després hem corregit l’activitat de matemàtiques. A partir d’aquí ha sorgit un petit debat els estereotips socials vers les joguines: els nens juguen a pilota i les nenes amb les nines. Avui he participat més que cap dia perquè com a dona em dóna molta ràbia que encara diferenciem tant a les persones. Jo tinc un cosí que volia un carret per passejar les seves joguines i els seus pares li van comprar. Un aplaudiment per ells. Igual que si a carnestoltes es volia disfressar de princesa, quants nens de grans s’han disfressat de dones? I què passa? A Carnaval tot s’hi val, no?
Els majors culpables de tot això som nosaltres i els mitjans de comunicació. Nosaltres perquè consentim que als nens pilotes i a les nens joguines. I la televisió, diaris, ... perquè ja ho posen tot de color rosa per les nenes i més bast per als nois. Per sort, crec que venim una generació guerrera que intentem canviar això, que les nenes i els nens poden jugar al que vulguin, sense estereotips marcats i tontos que després l’únic que aconsegueixen és remarcar més la desigualtat entre sexes. El que hauríem de fer és proporcionar-los tot tipus de material perquè aprenguin que: cada nen/a té els seus interessos i desitjos, que dividir les joguines és limitar el seu camp lúdic, que s’han d’ajudar entre ells perquè hi ha companys que els hi costa més que a altres. És a dir, educar-los en valors de cooperació, igualtat, ajuda, amor i amistat (de ben segur que algun em deixo, però eren exemples per il·lustrar les meves afirmacions). I això també ha de partir de la pròpia família, perquè si la tasca comença a l’escola però a casa li deixen fer el que vol “perquè és un noi”, no serveix de res. Per tant els mateixos valors han de ser apresos pels nens i per la família, així també en prendran exemple els mitjans de comunicació.