« Treball grupal | Page d'accueil | Resposta a la teva carta »

17.03.2006

ÚLTIMES REFLEXIONS DIARIES

13/15 - 03 - 06


Aquests últims dies els hem dedicat a exposar els nostres treballs finals. La veritat és que la majoria són prou bons, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar, i han fet participar molt a la classe.
Del primer grup destacaria sobretot els conte. El vaig trobar molt original, amb molt de color i això capta molt l’atenció dels nens. A més, van vocalitzar molt a l’hora d’explicar-lo i per als nens els hi és més fàcil per anar adquirint el vocabulari, se’ls ho fa més entenedor. Tot i que considero massa complicat llegir l’acció en anglès i que els nens la representin. Haurien d’explicar en què consisteix, primer en català, perquè ells la puguin entendre.
El segon grup vaig trobar que va realitzar un treball molt encertat, crec que una mica llarg. Però si el fan durar tot el curs acadèmic, es pot realitzar. L’únic inconvenient, és que els hi serà molt difícil llegir les instruccions en anglès perquè tot just acaben de començar a aprendre a llegir en català.
El tercer grup tractava el mateix conte que nosaltres (“Little red riding hood”). El vaig trobar molt semblant. L’única diferència és que elles es van centrar més en la cara i la família i no van mencionar si tractarien o els hi havia sorgit altres projectes futurs.
El grup de la Diana G., Sílvia G. i Lorena M., també van treballar “Three little pigs”. Ho van programar per a una classe de P5 i van decidir treballar els eixos transversals, tot i que el vaig trobar una mica difícil.
El cinquè grup, van fer participar a la classe mitjançant un joc “Quien es quien?”, va ser molt divertit. Crec que van plantejar un treball molt actiu i amb molta interacció entre els nens. A més, introdueixen l’avaluació i l’autoavaluació tant per part del mestre com de la mestra.
L’Elisabet Riera, va treballar un conte per reforçar els dies de la setmana. Tracta què fan els nens els caps de setmana, els aniversaris, si van amb algú a algun lloc,... Però vaig trobar una mica difícil l’escriptura dels dies de la setmana per a nens de 4 anys. T’ho sabran copiar de la pissarra, però completar una paraula ja ho veig més difícil. A més, introdueix el quadern de síntesi (perquè els nens i la família sàpiguen que han après) i l’autoavaluació dels nens mitjançant els semàfor. D’aquesta manera coneixes l’opinió directa dels nens vers el projecte realitzat.
El nostre treball crec que va estar molt bé. Però quan ho analitzes tranquil·lament, te’n adones d’alguns errors: ho haguéssim hagut de relacionar més amb la teoria, vam escollir massa activitats i ens en falta alguna d’autuavaluació tant del nen com de la mestra. Podríem haver desenvolupat millor les activitats posteriors, doncs la majoria deriven en projectes futurs, entre molts altres aspectes. Però tot és qüestió de pràctica i molta experiència.
El grup de la Vanessa, Silvia M., Sara i Ester, van realitzar un treball on s’atén a la diversitat, es tracten les discapacitats i, sobretot, treballen amb Bits. Crec molt adequat tractar la diversitat des de ben petits, però crec que tractar sobre si algú li falta alguna part del cos ho trobo una mica macabre. No per res, sinó que considero que no és la forma més adequada ni el tema més adient per a tractar-lo a l’etapa d’infantil. A més, quan van realitzar l’activitat amb les companyes de classe, va ser un embolic. Al principi ningú entenia què s’havia de fer i després, es va descontrolar l’assumpte i semblava una olla de cols. Penso que si les mestres no enteníem què s’havia de fer, com ho entendran els nens de P5?
I per últim, el grup que va treballar “El petit príncep” va fer una adaptació del conte una mica llarga i difícil per als nens de P5. A més, no s’entenia el conte mentre l’estava llegint perquè estava mirant cap al terra i no vocalitzava gaire, i amb els nens més petits quan més ho exageres millor perquè captes més la seva atenció i els hi és més fàcil d’assimilar-ho. A més, algunes de les activitats les haurien d’adaptar més perquè si tot just comencen a llegir i escriure en català, com ho faran per ells mateixos en anglès?

Però bé, totes aquestes exposicions ens serveixen per anar prenent exemples i adquirint experiència perquè de cara a un futur (espero no molt llunyà) les pugéssim aplicar amb els nostres propis alumnes. Doncs considero que només ,experiència i pràctica et proporciona suficients eines i mitjans per elaborar projectes i unitats de programacions quasi bé perfectes. I només em queda dir:

“ ÀNIMS MESTRES!!!!!!!!!!”

12:05 Lien permanent | Commentaires (0) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia