17.03.2006
Resposta a la teva carta
Benvolguda Núria:
Per mi també ha estat un plaer aprendre al teu costat. L’anglès sempre l’havia entès més des del punt de vista de formació personal. Tu m’has donat l’oportunitat de poder aprendre’l per després ensenyar-lo als meus futurs alumnes. Que espero que aquest futur no sigui molt llunyà.
Sobre el nostre treball et puc dir que al principi no sabien molt bé quin tipus d’activitats podíem desenvolupar. Després ens vam emocionar tant, que vam realitzar massa activitats. Al final vam decidir que algunes de les activitats les passaríem a l’annex i podrien esdevenir altres futurs projectes. Tot i que crec que les haguéssim pogut desenvolupar una mica més.
Pel que fa a les meves companyes ha estat un plaer treballar amb l’Elena i la Susana. Amb tots els treballs que hem realitzat des d’un principi ens hem posat d’acord i hem treballat sense cap mena de problema. És molt fàcil treballar i adaptar-te a elles, com suposo que ho deu ser fer-ho amb mi. Des del moment que vam decidir el conte, de seguida ens vam repartir els punts i després vam posar-los en comú. Ja que jo visc a La Sénia i, a més, treballo i no podem quedar massa dies per fer treballs. Així que cadascuna s’encarrega d’un punt i després els posem en comú per complementar allò que veiem més fluix. Respecte al nostre treball, considero que hi ha activitats que haguéssim pogut desenvolupar més, que haguéssim pogut relacionar-ho més amb la teoria. Tot i que no està del tot explicada, si que podem veure que està aplicada a la pràctica. Suposo que la pràctica diària i l’experiència ens ajudaran a polir certs aspectes que ara coixegen.
Pel que fa als continguts de la intranet, no me’ls he mirat massa perquè anava prenent apunts sobre el que explicaves cada dia i això ja m’ha servit per fer les reflexions i entendre els continguts de l’assignatura. L’únic que per fer el treball ho he mirat per no confondre alguna paraula, entendre-ho millor i saber com s’escriu. Sincerament, no crec que n’hi hagin ni massa ni massa poc, simplement els justos per aprendre allò que ens volies transmetre.
Ara bé, això dels “blogspirit” ja és un altre tema. Em va costar molt entrar a la comunitat. Primer per incompatibilitat personal amb els ordinadors i, després, per problemes tècnics que vaig tenir amb ells. Tot i que al final considero que és més còmode perquè ni vas carregat amb un tros de treball de cinquanta o seixanta pàgines i perquè així ho pots compartir més fàcilment amb les teves companyes.
Les activitats fetes a classe em van agradar molt, sobretot els icebrakers , ja que és una forma molt original i lúdica perquè es coneguin els nens (i nosaltres també. Tot i que fa tres anys que ens veiem les cares d’adormides cada matí). Crec que la teoria està molt bé saber-la, però saber diferents i variades activitats per poder aplicar-la és més important. Crec que la docència és més pràctica que teoria, doncs tractem amb persones, no amb objectes. I el tracte, la improvisació, l’espontaneïtat, la vitalitat, l’energia, la pràctica, l’experiència,... hi juguen un paper molt més important. A més, reflexionar cada dia sobre el que t’estan ensenyant, t’ajuda a assimilar-ho millor en els teus esquemes interns i a poder aplicar-ho en la teva tasca quotidiana.
Aquesta carta m’ha donat peu a fer un seguit de reflexions sobre perquè vaig escollir ser mestra, i són les següents: perquè ser mestre implica una vocació de servei i la consciència de pertànyer a un col·lectiu importantíssim en la societat actual. Perquè en el segle XXI l'educació de la població és un tema que enceta molts debats, conflictes i en la qual els mestres tenim molt a dir. Perquè la nova educació requereix persones ben formades per poder atendre i adaptar-se a les noves demandes socials, a la diversitat en la qual vivim, a les noves tecnologies que fa temps que ens demanen pas i ens demanen una modernització de l’educació que impliqui més participació dels nens, els pares, la societat en general, etc., on l’únic paper que té el mestre és el de guiar. Perquè l'educació ha de formar integralment persones úniques i capaces de conviure amb gent que té un altre punt de vista sobre la realitat. Perquè cada cop més, necessitem persones amb virtuts i hàbits personals i socials, i això comença des de ben petits a l’escola i en col·laboració amb la família. I perquè creiem que l’educació ja comença des del moment en què el nen treu el cap. Que tant important és aprendre als sis anys com als tres, com a l’any. Perquè considero que si només és obligatori anar a l’escola a partir dels sis anys, deu ser perquè consideren que aprendre a llegir, o conèixer els colors,... no deu ser important, oi? Però tot això només són reflexions que ara m’han vingut al cap, però que espero que per a un futur es vagin complint. Per tant només em queda dir que espero que sempre lluitem per la nostra vocació, que no ens deixem imposar per aquells que no entenen d’educació (o sigui, els polítics). I que continuem sempre amb la mateixa energia any rera any, ensenyant i al mateix temps, aprenent dels nostres alumnes. Dels ciutadans del futur!!
GRÀCIES Núria per donar-me l’oportunitat d’expressar el que realment penso. Nice to meet you!!!!! See you soon!!!!
Atentament, Inés Querol Marcoval
18:35 Lien permanent | Commentaires (1) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia
ÚLTIMES REFLEXIONS DIARIES
13/15 - 03 - 06
Aquests últims dies els hem dedicat a exposar els nostres treballs finals. La veritat és que la majoria són prou bons, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar, i han fet participar molt a la classe.
Del primer grup destacaria sobretot els conte. El vaig trobar molt original, amb molt de color i això capta molt l’atenció dels nens. A més, van vocalitzar molt a l’hora d’explicar-lo i per als nens els hi és més fàcil per anar adquirint el vocabulari, se’ls ho fa més entenedor. Tot i que considero massa complicat llegir l’acció en anglès i que els nens la representin. Haurien d’explicar en què consisteix, primer en català, perquè ells la puguin entendre.
El segon grup vaig trobar que va realitzar un treball molt encertat, crec que una mica llarg. Però si el fan durar tot el curs acadèmic, es pot realitzar. L’únic inconvenient, és que els hi serà molt difícil llegir les instruccions en anglès perquè tot just acaben de començar a aprendre a llegir en català.
El tercer grup tractava el mateix conte que nosaltres (“Little red riding hood”). El vaig trobar molt semblant. L’única diferència és que elles es van centrar més en la cara i la família i no van mencionar si tractarien o els hi havia sorgit altres projectes futurs.
El grup de la Diana G., Sílvia G. i Lorena M., també van treballar “Three little pigs”. Ho van programar per a una classe de P5 i van decidir treballar els eixos transversals, tot i que el vaig trobar una mica difícil.
El cinquè grup, van fer participar a la classe mitjançant un joc “Quien es quien?”, va ser molt divertit. Crec que van plantejar un treball molt actiu i amb molta interacció entre els nens. A més, introdueixen l’avaluació i l’autoavaluació tant per part del mestre com de la mestra.
L’Elisabet Riera, va treballar un conte per reforçar els dies de la setmana. Tracta què fan els nens els caps de setmana, els aniversaris, si van amb algú a algun lloc,... Però vaig trobar una mica difícil l’escriptura dels dies de la setmana per a nens de 4 anys. T’ho sabran copiar de la pissarra, però completar una paraula ja ho veig més difícil. A més, introdueix el quadern de síntesi (perquè els nens i la família sàpiguen que han après) i l’autoavaluació dels nens mitjançant els semàfor. D’aquesta manera coneixes l’opinió directa dels nens vers el projecte realitzat.
El nostre treball crec que va estar molt bé. Però quan ho analitzes tranquil·lament, te’n adones d’alguns errors: ho haguéssim hagut de relacionar més amb la teoria, vam escollir massa activitats i ens en falta alguna d’autuavaluació tant del nen com de la mestra. Podríem haver desenvolupat millor les activitats posteriors, doncs la majoria deriven en projectes futurs, entre molts altres aspectes. Però tot és qüestió de pràctica i molta experiència.
El grup de la Vanessa, Silvia M., Sara i Ester, van realitzar un treball on s’atén a la diversitat, es tracten les discapacitats i, sobretot, treballen amb Bits. Crec molt adequat tractar la diversitat des de ben petits, però crec que tractar sobre si algú li falta alguna part del cos ho trobo una mica macabre. No per res, sinó que considero que no és la forma més adequada ni el tema més adient per a tractar-lo a l’etapa d’infantil. A més, quan van realitzar l’activitat amb les companyes de classe, va ser un embolic. Al principi ningú entenia què s’havia de fer i després, es va descontrolar l’assumpte i semblava una olla de cols. Penso que si les mestres no enteníem què s’havia de fer, com ho entendran els nens de P5?
I per últim, el grup que va treballar “El petit príncep” va fer una adaptació del conte una mica llarga i difícil per als nens de P5. A més, no s’entenia el conte mentre l’estava llegint perquè estava mirant cap al terra i no vocalitzava gaire, i amb els nens més petits quan més ho exageres millor perquè captes més la seva atenció i els hi és més fàcil d’assimilar-ho. A més, algunes de les activitats les haurien d’adaptar més perquè si tot just comencen a llegir i escriure en català, com ho faran per ells mateixos en anglès?
Però bé, totes aquestes exposicions ens serveixen per anar prenent exemples i adquirint experiència perquè de cara a un futur (espero no molt llunyà) les pugéssim aplicar amb els nostres propis alumnes. Doncs considero que només ,experiència i pràctica et proporciona suficients eines i mitjans per elaborar projectes i unitats de programacions quasi bé perfectes. I només em queda dir:
“ ÀNIMS MESTRES!!!!!!!!!!”
12:05 Lien permanent | Commentaires (0) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia
Treball grupal
11:07 Lien permanent | Commentaires (0) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia