ines querol

Benvolguda Núria:

Per mi també ha estat un plaer aprendre al teu costat. L’anglès sempre l’havia entès més des del punt de vista de formació personal. Tu m’has donat l’oportunitat de poder aprendre’l per després ensenyar-lo als meus futurs alumnes. Que espero que aquest futur no sigui molt llunyà.
Sobre el nostre treball et puc dir que al principi no sabien molt bé quin tipus d’activitats podíem desenvolupar. Després ens vam emocionar tant, que vam realitzar massa activitats. Al final vam decidir que algunes de les activitats les passaríem a l’annex i podrien esdevenir altres futurs projectes. Tot i que crec que les haguéssim pogut desenvolupar una mica més.
Pel que fa a les meves companyes ha estat un plaer treballar amb l’Elena i la Susana. Amb tots els treballs que hem realitzat des d’un principi ens hem posat d’acord i hem treballat sense cap mena de problema. És molt fàcil treballar i adaptar-te a elles, com suposo que ho deu ser fer-ho amb mi. Des del moment que vam decidir el conte, de seguida ens vam repartir els punts i després vam posar-los en comú. Ja que jo visc a La Sénia i, a més, treballo i no podem quedar massa dies per fer treballs. Així que cadascuna s’encarrega d’un punt i després els posem en comú per complementar allò que veiem més fluix. Respecte al nostre treball, considero que hi ha activitats que haguéssim pogut desenvolupar més, que haguéssim pogut relacionar-ho més amb la teoria. Tot i que no està del tot explicada, si que podem veure que està aplicada a la pràctica. Suposo que la pràctica diària i l’experiència ens ajudaran a polir certs aspectes que ara coixegen.
Pel que fa als continguts de la intranet, no me’ls he mirat massa perquè anava prenent apunts sobre el que explicaves cada dia i això ja m’ha servit per fer les reflexions i entendre els continguts de l’assignatura. L’únic que per fer el treball ho he mirat per no confondre alguna paraula, entendre-ho millor i saber com s’escriu. Sincerament, no crec que n’hi hagin ni massa ni massa poc, simplement els justos per aprendre allò que ens volies transmetre.
Ara bé, això dels “blogspirit” ja és un altre tema. Em va costar molt entrar a la comunitat. Primer per incompatibilitat personal amb els ordinadors i, després, per problemes tècnics que vaig tenir amb ells. Tot i que al final considero que és més còmode perquè ni vas carregat amb un tros de treball de cinquanta o seixanta pàgines i perquè així ho pots compartir més fàcilment amb les teves companyes.
Les activitats fetes a classe em van agradar molt, sobretot els icebrakers , ja que és una forma molt original i lúdica perquè es coneguin els nens (i nosaltres també. Tot i que fa tres anys que ens veiem les cares d’adormides cada matí). Crec que la teoria està molt bé saber-la, però saber diferents i variades activitats per poder aplicar-la és més important. Crec que la docència és més pràctica que teoria, doncs tractem amb persones, no amb objectes. I el tracte, la improvisació, l’espontaneïtat, la vitalitat, l’energia, la pràctica, l’experiència,... hi juguen un paper molt més important. A més, reflexionar cada dia sobre el que t’estan ensenyant, t’ajuda a assimilar-ho millor en els teus esquemes interns i a poder aplicar-ho en la teva tasca quotidiana.
Aquesta carta m’ha donat peu a fer un seguit de reflexions sobre perquè vaig escollir ser mestra, i són les següents: perquè ser mestre implica una vocació de servei i la consciència de pertànyer a un col·lectiu importantíssim en la societat actual. Perquè en el segle XXI l'educació de la població és un tema que enceta molts debats, conflictes i en la qual els mestres tenim molt a dir. Perquè la nova educació requereix persones ben formades per poder atendre i adaptar-se a les noves demandes socials, a la diversitat en la qual vivim, a les noves tecnologies que fa temps que ens demanen pas i ens demanen una modernització de l’educació que impliqui més participació dels nens, els pares, la societat en general, etc., on l’únic paper que té el mestre és el de guiar. Perquè l'educació ha de formar integralment persones úniques i capaces de conviure amb gent que té un altre punt de vista sobre la realitat. Perquè cada cop més, necessitem persones amb virtuts i hàbits personals i socials, i això comença des de ben petits a l’escola i en col·laboració amb la família. I perquè creiem que l’educació ja comença des del moment en què el nen treu el cap. Que tant important és aprendre als sis anys com als tres, com a l’any. Perquè considero que si només és obligatori anar a l’escola a partir dels sis anys, deu ser perquè consideren que aprendre a llegir, o conèixer els colors,... no deu ser important, oi? Però tot això només són reflexions que ara m’han vingut al cap, però que espero que per a un futur es vagin complint. Per tant només em queda dir que espero que sempre lluitem per la nostra vocació, que no ens deixem imposar per aquells que no entenen d’educació (o sigui, els polítics). I que continuem sempre amb la mateixa energia any rera any, ensenyant i al mateix temps, aprenent dels nostres alumnes. Dels ciutadans del futur!!
GRÀCIES Núria per donar-me l’oportunitat d’expressar el que realment penso. Nice to meet you!!!!! See you soon!!!!

Atentament, Inés Querol Marcoval