17.03.2006
Resposta a la teva carta
Benvolguda Núria:
Per mi també ha estat un plaer aprendre al teu costat. L’anglès sempre l’havia entès més des del punt de vista de formació personal. Tu m’has donat l’oportunitat de poder aprendre’l per després ensenyar-lo als meus futurs alumnes. Que espero que aquest futur no sigui molt llunyà.
Sobre el nostre treball et puc dir que al principi no sabien molt bé quin tipus d’activitats podíem desenvolupar. Després ens vam emocionar tant, que vam realitzar massa activitats. Al final vam decidir que algunes de les activitats les passaríem a l’annex i podrien esdevenir altres futurs projectes. Tot i que crec que les haguéssim pogut desenvolupar una mica més.
Pel que fa a les meves companyes ha estat un plaer treballar amb l’Elena i la Susana. Amb tots els treballs que hem realitzat des d’un principi ens hem posat d’acord i hem treballat sense cap mena de problema. És molt fàcil treballar i adaptar-te a elles, com suposo que ho deu ser fer-ho amb mi. Des del moment que vam decidir el conte, de seguida ens vam repartir els punts i després vam posar-los en comú. Ja que jo visc a La Sénia i, a més, treballo i no podem quedar massa dies per fer treballs. Així que cadascuna s’encarrega d’un punt i després els posem en comú per complementar allò que veiem més fluix. Respecte al nostre treball, considero que hi ha activitats que haguéssim pogut desenvolupar més, que haguéssim pogut relacionar-ho més amb la teoria. Tot i que no està del tot explicada, si que podem veure que està aplicada a la pràctica. Suposo que la pràctica diària i l’experiència ens ajudaran a polir certs aspectes que ara coixegen.
Pel que fa als continguts de la intranet, no me’ls he mirat massa perquè anava prenent apunts sobre el que explicaves cada dia i això ja m’ha servit per fer les reflexions i entendre els continguts de l’assignatura. L’únic que per fer el treball ho he mirat per no confondre alguna paraula, entendre-ho millor i saber com s’escriu. Sincerament, no crec que n’hi hagin ni massa ni massa poc, simplement els justos per aprendre allò que ens volies transmetre.
Ara bé, això dels “blogspirit” ja és un altre tema. Em va costar molt entrar a la comunitat. Primer per incompatibilitat personal amb els ordinadors i, després, per problemes tècnics que vaig tenir amb ells. Tot i que al final considero que és més còmode perquè ni vas carregat amb un tros de treball de cinquanta o seixanta pàgines i perquè així ho pots compartir més fàcilment amb les teves companyes.
Les activitats fetes a classe em van agradar molt, sobretot els icebrakers , ja que és una forma molt original i lúdica perquè es coneguin els nens (i nosaltres també. Tot i que fa tres anys que ens veiem les cares d’adormides cada matí). Crec que la teoria està molt bé saber-la, però saber diferents i variades activitats per poder aplicar-la és més important. Crec que la docència és més pràctica que teoria, doncs tractem amb persones, no amb objectes. I el tracte, la improvisació, l’espontaneïtat, la vitalitat, l’energia, la pràctica, l’experiència,... hi juguen un paper molt més important. A més, reflexionar cada dia sobre el que t’estan ensenyant, t’ajuda a assimilar-ho millor en els teus esquemes interns i a poder aplicar-ho en la teva tasca quotidiana.
Aquesta carta m’ha donat peu a fer un seguit de reflexions sobre perquè vaig escollir ser mestra, i són les següents: perquè ser mestre implica una vocació de servei i la consciència de pertànyer a un col·lectiu importantíssim en la societat actual. Perquè en el segle XXI l'educació de la població és un tema que enceta molts debats, conflictes i en la qual els mestres tenim molt a dir. Perquè la nova educació requereix persones ben formades per poder atendre i adaptar-se a les noves demandes socials, a la diversitat en la qual vivim, a les noves tecnologies que fa temps que ens demanen pas i ens demanen una modernització de l’educació que impliqui més participació dels nens, els pares, la societat en general, etc., on l’únic paper que té el mestre és el de guiar. Perquè l'educació ha de formar integralment persones úniques i capaces de conviure amb gent que té un altre punt de vista sobre la realitat. Perquè cada cop més, necessitem persones amb virtuts i hàbits personals i socials, i això comença des de ben petits a l’escola i en col·laboració amb la família. I perquè creiem que l’educació ja comença des del moment en què el nen treu el cap. Que tant important és aprendre als sis anys com als tres, com a l’any. Perquè considero que si només és obligatori anar a l’escola a partir dels sis anys, deu ser perquè consideren que aprendre a llegir, o conèixer els colors,... no deu ser important, oi? Però tot això només són reflexions que ara m’han vingut al cap, però que espero que per a un futur es vagin complint. Per tant només em queda dir que espero que sempre lluitem per la nostra vocació, que no ens deixem imposar per aquells que no entenen d’educació (o sigui, els polítics). I que continuem sempre amb la mateixa energia any rera any, ensenyant i al mateix temps, aprenent dels nostres alumnes. Dels ciutadans del futur!!
GRÀCIES Núria per donar-me l’oportunitat d’expressar el que realment penso. Nice to meet you!!!!! See you soon!!!!
Atentament, Inés Querol Marcoval
18:35 Lien permanent | Commentaires (1) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia
ÚLTIMES REFLEXIONS DIARIES
13/15 - 03 - 06
Aquests últims dies els hem dedicat a exposar els nostres treballs finals. La veritat és que la majoria són prou bons, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar, i han fet participar molt a la classe.
Del primer grup destacaria sobretot els conte. El vaig trobar molt original, amb molt de color i això capta molt l’atenció dels nens. A més, van vocalitzar molt a l’hora d’explicar-lo i per als nens els hi és més fàcil per anar adquirint el vocabulari, se’ls ho fa més entenedor. Tot i que considero massa complicat llegir l’acció en anglès i que els nens la representin. Haurien d’explicar en què consisteix, primer en català, perquè ells la puguin entendre.
El segon grup vaig trobar que va realitzar un treball molt encertat, crec que una mica llarg. Però si el fan durar tot el curs acadèmic, es pot realitzar. L’únic inconvenient, és que els hi serà molt difícil llegir les instruccions en anglès perquè tot just acaben de començar a aprendre a llegir en català.
El tercer grup tractava el mateix conte que nosaltres (“Little red riding hood”). El vaig trobar molt semblant. L’única diferència és que elles es van centrar més en la cara i la família i no van mencionar si tractarien o els hi havia sorgit altres projectes futurs.
El grup de la Diana G., Sílvia G. i Lorena M., també van treballar “Three little pigs”. Ho van programar per a una classe de P5 i van decidir treballar els eixos transversals, tot i que el vaig trobar una mica difícil.
El cinquè grup, van fer participar a la classe mitjançant un joc “Quien es quien?”, va ser molt divertit. Crec que van plantejar un treball molt actiu i amb molta interacció entre els nens. A més, introdueixen l’avaluació i l’autoavaluació tant per part del mestre com de la mestra.
L’Elisabet Riera, va treballar un conte per reforçar els dies de la setmana. Tracta què fan els nens els caps de setmana, els aniversaris, si van amb algú a algun lloc,... Però vaig trobar una mica difícil l’escriptura dels dies de la setmana per a nens de 4 anys. T’ho sabran copiar de la pissarra, però completar una paraula ja ho veig més difícil. A més, introdueix el quadern de síntesi (perquè els nens i la família sàpiguen que han après) i l’autoavaluació dels nens mitjançant els semàfor. D’aquesta manera coneixes l’opinió directa dels nens vers el projecte realitzat.
El nostre treball crec que va estar molt bé. Però quan ho analitzes tranquil·lament, te’n adones d’alguns errors: ho haguéssim hagut de relacionar més amb la teoria, vam escollir massa activitats i ens en falta alguna d’autuavaluació tant del nen com de la mestra. Podríem haver desenvolupat millor les activitats posteriors, doncs la majoria deriven en projectes futurs, entre molts altres aspectes. Però tot és qüestió de pràctica i molta experiència.
El grup de la Vanessa, Silvia M., Sara i Ester, van realitzar un treball on s’atén a la diversitat, es tracten les discapacitats i, sobretot, treballen amb Bits. Crec molt adequat tractar la diversitat des de ben petits, però crec que tractar sobre si algú li falta alguna part del cos ho trobo una mica macabre. No per res, sinó que considero que no és la forma més adequada ni el tema més adient per a tractar-lo a l’etapa d’infantil. A més, quan van realitzar l’activitat amb les companyes de classe, va ser un embolic. Al principi ningú entenia què s’havia de fer i després, es va descontrolar l’assumpte i semblava una olla de cols. Penso que si les mestres no enteníem què s’havia de fer, com ho entendran els nens de P5?
I per últim, el grup que va treballar “El petit príncep” va fer una adaptació del conte una mica llarga i difícil per als nens de P5. A més, no s’entenia el conte mentre l’estava llegint perquè estava mirant cap al terra i no vocalitzava gaire, i amb els nens més petits quan més ho exageres millor perquè captes més la seva atenció i els hi és més fàcil d’assimilar-ho. A més, algunes de les activitats les haurien d’adaptar més perquè si tot just comencen a llegir i escriure en català, com ho faran per ells mateixos en anglès?
Però bé, totes aquestes exposicions ens serveixen per anar prenent exemples i adquirint experiència perquè de cara a un futur (espero no molt llunyà) les pugéssim aplicar amb els nostres propis alumnes. Doncs considero que només ,experiència i pràctica et proporciona suficients eines i mitjans per elaborar projectes i unitats de programacions quasi bé perfectes. I només em queda dir:
“ ÀNIMS MESTRES!!!!!!!!!!”
12:05 Lien permanent | Commentaires (0) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia
Treball grupal
11:07 Lien permanent | Commentaires (0) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia
08.03.2006
Reflexions diaries anglès
06 – 03 – 06
Avui no he assistit a l’aula per motius familiars. Bé, Núria ja m’entens. Però he parlat amb les meves companyes i m’han posat al corrent de tot. Ja sabem que hem escollit moltes activitats i que no donen per a fer-se en un mes. Però és que ens vam emocionar molt amb aquest projecte i vam començar a buscar molta informació per treballar. El problema va ser descartar activitats. No sabíem quines ens resultarien més adequades i tampoc sabíem que es podien posar al final del projecte a mode d’annex. Així que hem decidit desenvolupar-les totes i posar-te-les al final. Per veure que en el conte de “Little red riding hood” es poden treballar molts continguts. Esperem que t’agradi!!
08 – 03 – 06
En aquesta sessió han exposat dos grups els seus esquemes. Un era sobre el mateix conte que treballem nosaltres. És bastant semblant, però esperem que el nostre punt de vista li doni un aire més personal.
Després hem passat a analitzar un parell més de llibres que ens poden ser útils com a material escolar per ensenyar anglès. M’han semblat molt interessants perquè tenen activitats que semblen molt lúdiques i interessants per als nens. Han de fer dibuixos, resseguir els números per obtenir una figura, pintar de diferents colors per obtenir un dibuix,… I crec que aquesta és una manera transversal de treballar la llengua estrangera. Doncs mentre fem matemàtiques, plàstica, lecto-escriptura,… ensenyem continguts i vocabulari de la llengua estrangera. Per tant, van interioritzant continguts educatius i una llengua nova, en aquest cas, l’anglès.
A més, ens ha mostrat exemples de blogs spirit de docents. No sabien que es podien fer blogs més encarats als alumnes de part del seu mestre. Però m’ha semblat una idea molt útil perquè pots facilitar el seguiment de les classes (sobretot per a aquells que no han pogut assistir aquell dia). Pots introduir un diccionari per facilitar-los-hi la tasca als teus alumnes de fer alguna traducció, que quasi sempre ens semblen una mica difícils de pair (al menys, a mi em costaven una mica). També és una forma d’introduir i treballar les noves tecnologies amb els nens. Per a infantil també podria servir, però més que res perquè la mestra planifiqui la seva propera classe. Veig una mica impossible que els nens creien el seu propi blog. Tot i que el meu cosí fa P3 al Col•legi Sant Estanislao de Kostka i van enviar una circular als pares per informar-los que els nens tenien la seva pròpia contrasenya per entrar a la pàgina web de l’escola i poder mantenir contacte amb altres companys. Clar que serà amb l’ajuda dels pares. Però em sembla que és una bona idea. Creiem que per ser nens petits no poden fer funcionar un ordenador, però són molt capaços de fer activitats adaptades al seu nivell maduratiu i moure el ratolí a la seva manera. Menys mal que a algú se li va acudir que els nens tenien possibilitats per fer-ho i que les noves generacions creiem que les noves tecnologies són essencials en la nostra societat actual i canviant. Perquè sinó, encara estaríem mirant a la pissarra i copiant com a lloros. L’únic que hem de tenir en compte aquell dia, és que l’ordinador funcioni!!
10:43 Lien permanent | Commentaires (0) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia
03.03.2006
Reflexions anglès
20/22 – 02 – 06
El dilluns vam començar amb un “icebraker” que ens va fer pensar sobre dues coses que hem fet aquest matí i una que haguéssim hagut de fer i no l’hem fet. Després la companya havia d’esbrinar quina no era real.
A continuació hem fet un petit visionat de la pel·lícula “Crash”. Només era perquè veiéssim un exemple de com es pot treballar una pel·lícula amb nens, tot i que sóc conscient que aquest no l’utilitzaré amb nens d’infantil perquè conté escenes massa dures.
Finalment, hem passat a explicar l’avaluació. La pregunta és, que hem d’avaluar? Al nen, a nosaltres, l’aprenentatge, la quantitat de coneixements que aprenen? El que hem de tenir molt clar és que no es tracta d’examinar, sinó d’observar i enregistrar-ho per conèixer el nivell maduratiu dels nens, la seva evolució i si han assolit els objectius. Per després autoavaluar-nos i fer els canvis oportuns. Per tant, crec que hauríem d’avaluar: si han assolit els objectius plantejats, la qualitat dels continguts d’ensenyament-aprenentatge, si els poden aplicar a la seva pràctica quotidiana i si la nostra tasca ha estat la més adequada o de cara al futur canviaríem o modificaríem quelcom.
Bé, tots sabem que hi ha tres tipus d’avaluació: inicial (per saber els coneixements previs dels nens i a partir d’aquí plantejar la nostra tasca docent), continuada (per saber l’evolució que van tenint els nens durant el procés d’ensneyament-aprenentage i per veure si hem de fer algun canvi o modificació) i final o sumativa (per saber si han assolit els objectius que ens havíem plantejat). Crec que totes tres són molt importants per avaluar tant el procés d’ensenyament-aprenentatge dels nens com per autoavaluar-nos la nostra tasca diària, perquè sempre hi ha aspectes que cal millorar...D’aquesta manera considero que elaborar pautes d’observació ens serà de gran utilitat, perquè ens ajudarà a enregistrar el dia a dia i per després poder fer les nostres valoracions finals.
Ja cap al final de classe, hem analitzat més material docent per ensenyar anglès i hem fet un estona de treball grupal. Ens ha servit per acabar de perfilar el nostre treball i posar-nos mans o l’obra en la seva elaboració.
27 – 02 – 06
Avui ens ha ensenyat a fer un “Bio Poem”. És una altra forma de fer presentacions sobre nosaltres mateixos perquè la resta ens pugui conèixer. El meu ha quedat així:
“Inés
Amigable, simpàtica, extrovertida, fidel
Germana de Meritxell
A qui li agrada estar rodejada dels meus, llegir, sortir de marxa
Que se sent cansada, però animada perquè estic rodejada de gent maca
Que necessita unes vacances
Que dona tota la meva amistat sense qüestionar res. Estima la seva família i amics
Que tem la traïció dels amics
M’agradaria viatjar a molts llocs
Viure a la Sénia i no a Cerdanyola com ara
Querol Marcoval”
M’ha agradat molt fer això però considero que per a infantil o es fa en català, com jo ho he fet, o es fa molt més senzill en anglès perquè ho puguin fer. Crec que buscar adjectius que et defineixen, o alguna necessitat o por en anglès els hi serà massa complicat. Però és una forma molt lúdica de donar-te a conèixer.
Finalment, també hem tingut una estona per fer el treball grupal.
1 – 03 – 06
Avui hem comentat quina part del cervell pot dominar cada nen. Aquesta dominància es pot apreciar per les habilitats que té cada nen, algunes seran més artístiques i d’altres més científiques, per diferenciar-ho una mica. El que ens ha quedat clar és que ho hem d’equilibrar, però sense forçar al nen ni crear-li cap mena de trauma. Sempre des del punt de vista multicultural i crític.
Després hem corregit l’activitat de matemàtiques. A partir d’aquí ha sorgit un petit debat els estereotips socials vers les joguines: els nens juguen a pilota i les nenes amb les nines. Avui he participat més que cap dia perquè com a dona em dóna molta ràbia que encara diferenciem tant a les persones. Jo tinc un cosí que volia un carret per passejar les seves joguines i els seus pares li van comprar. Un aplaudiment per ells. Igual que si a carnestoltes es volia disfressar de princesa, quants nens de grans s’han disfressat de dones? I què passa? A Carnaval tot s’hi val, no?
Els majors culpables de tot això som nosaltres i els mitjans de comunicació. Nosaltres perquè consentim que als nens pilotes i a les nens joguines. I la televisió, diaris, ... perquè ja ho posen tot de color rosa per les nenes i més bast per als nois. Per sort, crec que venim una generació guerrera que intentem canviar això, que les nenes i els nens poden jugar al que vulguin, sense estereotips marcats i tontos que després l’únic que aconsegueixen és remarcar més la desigualtat entre sexes. El que hauríem de fer és proporcionar-los tot tipus de material perquè aprenguin que: cada nen/a té els seus interessos i desitjos, que dividir les joguines és limitar el seu camp lúdic, que s’han d’ajudar entre ells perquè hi ha companys que els hi costa més que a altres. És a dir, educar-los en valors de cooperació, igualtat, ajuda, amor i amistat (de ben segur que algun em deixo, però eren exemples per il·lustrar les meves afirmacions). I això també ha de partir de la pròpia família, perquè si la tasca comença a l’escola però a casa li deixen fer el que vol “perquè és un noi”, no serveix de res. Per tant els mateixos valors han de ser apresos pels nens i per la família, així també en prendran exemple els mitjans de comunicació.
11:00 Lien permanent | Commentaires (0) | Envoyer cette note | Tags : Unica 2006. Metodologia