ines querol

Benvolguda Núria:

Per mi també ha estat un plaer aprendre al teu costat. L’anglès sempre l’havia entès més des del punt de vista de formació personal. Tu m’has donat l’oportunitat de poder aprendre’l per després ensenyar-lo als meus futurs alumnes. Que espero que aquest futur no sigui molt llunyà.
Sobre el nostre treball et puc dir que al principi no sabien molt bé quin tipus d’activitats podíem desenvolupar. Després ens vam emocionar tant, que vam realitzar massa activitats. Al final vam decidir que algunes de les activitats les passaríem a l’annex i podrien esdevenir altres futurs projectes. Tot i que crec que les haguéssim pogut desenvolupar una mica més.
Pel que fa a les meves companyes ha estat un plaer treballar amb l’Elena i la Susana. Amb tots els treballs que hem realitzat des d’un principi ens hem posat d’acord i hem treballat sense cap mena de problema. És molt fàcil treballar i adaptar-te a elles, com suposo que ho deu ser fer-ho amb mi. Des del moment que vam decidir el conte, de seguida ens vam repartir els punts i després vam posar-los en comú. Ja que jo visc a La Sénia i, a més, treballo i no podem quedar massa dies per fer treballs. Així que cadascuna s’encarrega d’un punt i després els posem en comú per complementar allò que veiem més fluix. Respecte al nostre treball, considero que hi ha activitats que haguéssim pogut desenvolupar més, que haguéssim pogut relacionar-ho més amb la teoria. Tot i que no està del tot explicada, si que podem veure que està aplicada a la pràctica. Suposo que la pràctica diària i l’experiència ens ajudaran a polir certs aspectes que ara coixegen.
Pel que fa als continguts de la intranet, no me’ls he mirat massa perquè anava prenent apunts sobre el que explicaves cada dia i això ja m’ha servit per fer les reflexions i entendre els continguts de l’assignatura. L’únic que per fer el treball ho he mirat per no confondre alguna paraula, entendre-ho millor i saber com s’escriu. Sincerament, no crec que n’hi hagin ni massa ni massa poc, simplement els justos per aprendre allò que ens volies transmetre.
Ara bé, això dels “blogspirit” ja és un altre tema. Em va costar molt entrar a la comunitat. Primer per incompatibilitat personal amb els ordinadors i, després, per problemes tècnics que vaig tenir amb ells. Tot i que al final considero que és més còmode perquè ni vas carregat amb un tros de treball de cinquanta o seixanta pàgines i perquè així ho pots compartir més fàcilment amb les teves companyes.
Les activitats fetes a classe em van agradar molt, sobretot els icebrakers , ja que és una forma molt original i lúdica perquè es coneguin els nens (i nosaltres també. Tot i que fa tres anys que ens veiem les cares d’adormides cada matí). Crec que la teoria està molt bé saber-la, però saber diferents i variades activitats per poder aplicar-la és més important. Crec que la docència és més pràctica que teoria, doncs tractem amb persones, no amb objectes. I el tracte, la improvisació, l’espontaneïtat, la vitalitat, l’energia, la pràctica, l’experiència,... hi juguen un paper molt més important. A més, reflexionar cada dia sobre el que t’estan ensenyant, t’ajuda a assimilar-ho millor en els teus esquemes interns i a poder aplicar-ho en la teva tasca quotidiana.
Aquesta carta m’ha donat peu a fer un seguit de reflexions sobre perquè vaig escollir ser mestra, i són les següents: perquè ser mestre implica una vocació de servei i la consciència de pertànyer a un col·lectiu importantíssim en la societat actual. Perquè en el segle XXI l'educació de la població és un tema que enceta molts debats, conflictes i en la qual els mestres tenim molt a dir. Perquè la nova educació requereix persones ben formades per poder atendre i adaptar-se a les noves demandes socials, a la diversitat en la qual vivim, a les noves tecnologies que fa temps que ens demanen pas i ens demanen una modernització de l’educació que impliqui més participació dels nens, els pares, la societat en general, etc., on l’únic paper que té el mestre és el de guiar. Perquè l'educació ha de formar integralment persones úniques i capaces de conviure amb gent que té un altre punt de vista sobre la realitat. Perquè cada cop més, necessitem persones amb virtuts i hàbits personals i socials, i això comença des de ben petits a l’escola i en col·laboració amb la família. I perquè creiem que l’educació ja comença des del moment en què el nen treu el cap. Que tant important és aprendre als sis anys com als tres, com a l’any. Perquè considero que si només és obligatori anar a l’escola a partir dels sis anys, deu ser perquè consideren que aprendre a llegir, o conèixer els colors,... no deu ser important, oi? Però tot això només són reflexions que ara m’han vingut al cap, però que espero que per a un futur es vagin complint. Per tant només em queda dir que espero que sempre lluitem per la nostra vocació, que no ens deixem imposar per aquells que no entenen d’educació (o sigui, els polítics). I que continuem sempre amb la mateixa energia any rera any, ensenyant i al mateix temps, aprenent dels nostres alumnes. Dels ciutadans del futur!!
GRÀCIES Núria per donar-me l’oportunitat d’expressar el que realment penso. Nice to meet you!!!!! See you soon!!!!

Atentament, Inés Querol Marcoval

13/15 - 03 - 06


Aquests últims dies els hem dedicat a exposar els nostres treballs finals. La veritat és que la majoria són prou bons, tot i que sempre hi ha aspectes a millorar, i han fet participar molt a la classe.
Del primer grup destacaria sobretot els conte. El vaig trobar molt original, amb molt de color i això capta molt l’atenció dels nens. A més, van vocalitzar molt a l’hora d’explicar-lo i per als nens els hi és més fàcil per anar adquirint el vocabulari, se’ls ho fa més entenedor. Tot i que considero massa complicat llegir l’acció en anglès i que els nens la representin. Haurien d’explicar en què consisteix, primer en català, perquè ells la puguin entendre.
El segon grup vaig trobar que va realitzar un treball molt encertat, crec que una mica llarg. Però si el fan durar tot el curs acadèmic, es pot realitzar. L’únic inconvenient, és que els hi serà molt difícil llegir les instruccions en anglès perquè tot just acaben de començar a aprendre a llegir en català.
El tercer grup tractava el mateix conte que nosaltres (“Little red riding hood”). El vaig trobar molt semblant. L’única diferència és que elles es van centrar més en la cara i la família i no van mencionar si tractarien o els hi havia sorgit altres projectes futurs.
El grup de la Diana G., Sílvia G. i Lorena M., també van treballar “Three little pigs”. Ho van programar per a una classe de P5 i van decidir treballar els eixos transversals, tot i que el vaig trobar una mica difícil.
El cinquè grup, van fer participar a la classe mitjançant un joc “Quien es quien?”, va ser molt divertit. Crec que van plantejar un treball molt actiu i amb molta interacció entre els nens. A més, introdueixen l’avaluació i l’autoavaluació tant per part del mestre com de la mestra.
L’Elisabet Riera, va treballar un conte per reforçar els dies de la setmana. Tracta què fan els nens els caps de setmana, els aniversaris, si van amb algú a algun lloc,... Però vaig trobar una mica difícil l’escriptura dels dies de la setmana per a nens de 4 anys. T’ho sabran copiar de la pissarra, però completar una paraula ja ho veig més difícil. A més, introdueix el quadern de síntesi (perquè els nens i la família sàpiguen que han après) i l’autoavaluació dels nens mitjançant els semàfor. D’aquesta manera coneixes l’opinió directa dels nens vers el projecte realitzat.
El nostre treball crec que va estar molt bé. Però quan ho analitzes tranquil·lament, te’n adones d’alguns errors: ho haguéssim hagut de relacionar més amb la teoria, vam escollir massa activitats i ens en falta alguna d’autuavaluació tant del nen com de la mestra. Podríem haver desenvolupat millor les activitats posteriors, doncs la majoria deriven en projectes futurs, entre molts altres aspectes. Però tot és qüestió de pràctica i molta experiència.
El grup de la Vanessa, Silvia M., Sara i Ester, van realitzar un treball on s’atén a la diversitat, es tracten les discapacitats i, sobretot, treballen amb Bits. Crec molt adequat tractar la diversitat des de ben petits, però crec que tractar sobre si algú li falta alguna part del cos ho trobo una mica macabre. No per res, sinó que considero que no és la forma més adequada ni el tema més adient per a tractar-lo a l’etapa d’infantil. A més, quan van realitzar l’activitat amb les companyes de classe, va ser un embolic. Al principi ningú entenia què s’havia de fer i després, es va descontrolar l’assumpte i semblava una olla de cols. Penso que si les mestres no enteníem què s’havia de fer, com ho entendran els nens de P5?
I per últim, el grup que va treballar “El petit príncep” va fer una adaptació del conte una mica llarga i difícil per als nens de P5. A més, no s’entenia el conte mentre l’estava llegint perquè estava mirant cap al terra i no vocalitzava gaire, i amb els nens més petits quan més ho exageres millor perquè captes més la seva atenció i els hi és més fàcil d’assimilar-ho. A més, algunes de les activitats les haurien d’adaptar més perquè si tot just comencen a llegir i escriure en català, com ho faran per ells mateixos en anglès?

Però bé, totes aquestes exposicions ens serveixen per anar prenent exemples i adquirint experiència perquè de cara a un futur (espero no molt llunyà) les pugéssim aplicar amb els nostres propis alumnes. Doncs considero que només ,experiència i pràctica et proporciona suficients eines i mitjans per elaborar projectes i unitats de programacions quasi bé perfectes. I només em queda dir:

“ ÀNIMS MESTRES!!!!!!!!!!”

treball_anglEs_2.doc

06 – 03 – 06

Avui no he assistit a l’aula per motius familiars. Bé, Núria ja m’entens. Però he parlat amb les meves companyes i m’han posat al corrent de tot. Ja sabem que hem escollit moltes activitats i que no donen per a fer-se en un mes. Però és que ens vam emocionar molt amb aquest projecte i vam començar a buscar molta informació per treballar. El problema va ser descartar activitats. No sabíem quines ens resultarien més adequades i tampoc sabíem que es podien posar al final del projecte a mode d’annex. Així que hem decidit desenvolupar-les totes i posar-te-les al final. Per veure que en el conte de “Little red riding hood” es poden treballar molts continguts. Esperem que t’agradi!!

08 – 03 – 06

En aquesta sessió han exposat dos grups els seus esquemes. Un era sobre el mateix conte que treballem nosaltres. És bastant semblant, però esperem que el nostre punt de vista li doni un aire més personal.
Després hem passat a analitzar un parell més de llibres que ens poden ser útils com a material escolar per ensenyar anglès. M’han semblat molt interessants perquè tenen activitats que semblen molt lúdiques i interessants per als nens. Han de fer dibuixos, resseguir els números per obtenir una figura, pintar de diferents colors per obtenir un dibuix,… I crec que aquesta és una manera transversal de treballar la llengua estrangera. Doncs mentre fem matemàtiques, plàstica, lecto-escriptura,… ensenyem continguts i vocabulari de la llengua estrangera. Per tant, van interioritzant continguts educatius i una llengua nova, en aquest cas, l’anglès.
A més, ens ha mostrat exemples de blogs spirit de docents. No sabien que es podien fer blogs més encarats als alumnes de part del seu mestre. Però m’ha semblat una idea molt útil perquè pots facilitar el seguiment de les classes (sobretot per a aquells que no han pogut assistir aquell dia). Pots introduir un diccionari per facilitar-los-hi la tasca als teus alumnes de fer alguna traducció, que quasi sempre ens semblen una mica difícils de pair (al menys, a mi em costaven una mica). També és una forma d’introduir i treballar les noves tecnologies amb els nens. Per a infantil també podria servir, però més que res perquè la mestra planifiqui la seva propera classe. Veig una mica impossible que els nens creien el seu propi blog. Tot i que el meu cosí fa P3 al Col•legi Sant Estanislao de Kostka i van enviar una circular als pares per informar-los que els nens tenien la seva pròpia contrasenya per entrar a la pàgina web de l’escola i poder mantenir contacte amb altres companys. Clar que serà amb l’ajuda dels pares. Però em sembla que és una bona idea. Creiem que per ser nens petits no poden fer funcionar un ordenador, però són molt capaços de fer activitats adaptades al seu nivell maduratiu i moure el ratolí a la seva manera. Menys mal que a algú se li va acudir que els nens tenien possibilitats per fer-ho i que les noves generacions creiem que les noves tecnologies són essencials en la nostra societat actual i canviant. Perquè sinó, encara estaríem mirant a la pissarra i copiant com a lloros. L’únic que hem de tenir en compte aquell dia, és que l’ordinador funcioni!!

20/22 – 02 – 06

El dilluns vam començar amb un “icebraker” que ens va fer pensar sobre dues coses que hem fet aquest matí i una que haguéssim hagut de fer i no l’hem fet. Després la companya havia d’esbrinar quina no era real.
A continuació hem fet un petit visionat de la pel·lícula “Crash”. Només era perquè veiéssim un exemple de com es pot treballar una pel·lícula amb nens, tot i que sóc conscient que aquest no l’utilitzaré amb nens d’infantil perquè conté escenes massa dures.
Finalment, hem passat a explicar l’avaluació. La pregunta és, que hem d’avaluar? Al nen, a nosaltres, l’aprenentatge, la quantitat de coneixements que aprenen? El que hem de tenir molt clar és que no es tracta d’examinar, sinó d’observar i enregistrar-ho per conèixer el nivell maduratiu dels nens, la seva evolució i si han assolit els objectius. Per després autoavaluar-nos i fer els canvis oportuns. Per tant, crec que hauríem d’avaluar: si han assolit els objectius plantejats, la qualitat dels continguts d’ensenyament-aprenentatge, si els poden aplicar a la seva pràctica quotidiana i si la nostra tasca ha estat la més adequada o de cara al futur canviaríem o modificaríem quelcom.

Bé, tots sabem que hi ha tres tipus d’avaluació: inicial (per saber els coneixements previs dels nens i a partir d’aquí plantejar la nostra tasca docent), continuada (per saber l’evolució que van tenint els nens durant el procés d’ensneyament-aprenentage i per veure si hem de fer algun canvi o modificació) i final o sumativa (per saber si han assolit els objectius que ens havíem plantejat). Crec que totes tres són molt importants per avaluar tant el procés d’ensenyament-aprenentatge dels nens com per autoavaluar-nos la nostra tasca diària, perquè sempre hi ha aspectes que cal millorar...D’aquesta manera considero que elaborar pautes d’observació ens serà de gran utilitat, perquè ens ajudarà a enregistrar el dia a dia i per després poder fer les nostres valoracions finals.
Ja cap al final de classe, hem analitzat més material docent per ensenyar anglès i hem fet un estona de treball grupal. Ens ha servit per acabar de perfilar el nostre treball i posar-nos mans o l’obra en la seva elaboració.

27 – 02 – 06

Avui ens ha ensenyat a fer un “Bio Poem”. És una altra forma de fer presentacions sobre nosaltres mateixos perquè la resta ens pugui conèixer. El meu ha quedat així:

“Inés
Amigable, simpàtica, extrovertida, fidel
Germana de Meritxell
A qui li agrada estar rodejada dels meus, llegir, sortir de marxa
Que se sent cansada, però animada perquè estic rodejada de gent maca
Que necessita unes vacances
Que dona tota la meva amistat sense qüestionar res. Estima la seva família i amics
Que tem la traïció dels amics
M’agradaria viatjar a molts llocs
Viure a la Sénia i no a Cerdanyola com ara
Querol Marcoval”

M’ha agradat molt fer això però considero que per a infantil o es fa en català, com jo ho he fet, o es fa molt més senzill en anglès perquè ho puguin fer. Crec que buscar adjectius que et defineixen, o alguna necessitat o por en anglès els hi serà massa complicat. Però és una forma molt lúdica de donar-te a conèixer.
Finalment, també hem tingut una estona per fer el treball grupal.


1 – 03 – 06

Avui hem comentat quina part del cervell pot dominar cada nen. Aquesta dominància es pot apreciar per les habilitats que té cada nen, algunes seran més artístiques i d’altres més científiques, per diferenciar-ho una mica. El que ens ha quedat clar és que ho hem d’equilibrar, però sense forçar al nen ni crear-li cap mena de trauma. Sempre des del punt de vista multicultural i crític.
Després hem corregit l’activitat de matemàtiques. A partir d’aquí ha sorgit un petit debat els estereotips socials vers les joguines: els nens juguen a pilota i les nenes amb les nines. Avui he participat més que cap dia perquè com a dona em dóna molta ràbia que encara diferenciem tant a les persones. Jo tinc un cosí que volia un carret per passejar les seves joguines i els seus pares li van comprar. Un aplaudiment per ells. Igual que si a carnestoltes es volia disfressar de princesa, quants nens de grans s’han disfressat de dones? I què passa? A Carnaval tot s’hi val, no?
Els majors culpables de tot això som nosaltres i els mitjans de comunicació. Nosaltres perquè consentim que als nens pilotes i a les nens joguines. I la televisió, diaris, ... perquè ja ho posen tot de color rosa per les nenes i més bast per als nois. Per sort, crec que venim una generació guerrera que intentem canviar això, que les nenes i els nens poden jugar al que vulguin, sense estereotips marcats i tontos que després l’únic que aconsegueixen és remarcar més la desigualtat entre sexes. El que hauríem de fer és proporcionar-los tot tipus de material perquè aprenguin que: cada nen/a té els seus interessos i desitjos, que dividir les joguines és limitar el seu camp lúdic, que s’han d’ajudar entre ells perquè hi ha companys que els hi costa més que a altres. És a dir, educar-los en valors de cooperació, igualtat, ajuda, amor i amistat (de ben segur que algun em deixo, però eren exemples per il·lustrar les meves afirmacions). I això també ha de partir de la pròpia família, perquè si la tasca comença a l’escola però a casa li deixen fer el que vol “perquè és un noi”, no serveix de res. Per tant els mateixos valors han de ser apresos pels nens i per la família, així també en prendran exemple els mitjans de comunicació.

9/11 – 01-06

Aquests dos primers dies no vaig assistir a classe perquè estàvem de viatge de fi de curs a Tenerife. Però he demanat a les meves companyes tota la informació i m’he posat al dia.
Tot i això, crec que serà una assignatura molt interessant perquè coma futura docent m feia falta mètodes , recursos, … per poder ensenyar anglès als meus futurs alumnes. I crec que aquesta assignatura me’ls aportarà. O al menys, això espero.
L’únic que m’ha semblat una mica embolicat ha estat inscriure’m al “blogspirit”. Però aviat ho aconseguiré!!

16- 01- 06

Avui a classe hem treballat el “Total physical response”. Aquesta teoria ens explica que els nens aprenen més ràpid associant el moviment amb la imatge, l’acció. Però la mestra al mateix temps que comunica l’acció, l’ha de realitzar amb els nens.
Jo, sincerament, crec que això és veritat. Jo treballava a una escola on a meitat de curs van arribar dos nens de Canadà. No entenien res nio en català ni en castellà. Perquè aquests nens aprenguessin la llengua el més aviat possible i ho fessin de manera significativa i útil per a ells, van posar en marxa una teoria semblant. Per exemple: hi havia un dibuix d’una casa i el nom d’aquesta a sota del dibuix en lletra de pal. Aixa mentre estaven dient la paraula, ho anaven relacionant amb la seva imatge. Crec que aquesta és una forma molt bona per aprendre una llengua (sigui estrangera o vernàcula).
En canvi, m’ha costa una mica extreure les instruccions del conte de “Goldilocks and the three bears”. Al principi havia escrit com treballaria cada fragment del conte, però quan ho hem discutit a l’aula, ho he corregit. Suposo que amb la pràctica em serà més senzill. El resultat ha estat el següent:









Once upon a time, there were three bears. They lived in a little house in a forest. There was the Papa Bear, the Mama Bear and the little Baby Bear.One morning, the Mama Bear made tacos and rice for breakfast. But the tacos and rice were too hot to eat. Papa Bear said, "We will go for a walk and when we come back, the tacos and rice will be good to eat." So, they went for a walk in the forest.There was a little girl named Goldilocks. She was named Goldilocks, because she had long, golden hair. She was not a very good girl, because she walked into other people's houses.That morning, she walked in the forest and came to the three bears' house. She knocked on the door and no one came to the door. She opened the door and went inside. She saw the tacos and rice and she was so hungry!But the tacos and rice on Papa Bear's plate were too hot! The tacos and rice on Mama Bear's plate were too hot!But the tacos and rice on Baby Bear's plate were okay, so she ate it all up!Then, Goldilocks went into the living room.She saw three chairs. Papa Bear's chair was too tall! Mama Bear's chair was too hard! But Baby Bear's chair was not too tall and Baby Bear's chair was not too hard.It was okay and so she sat down. But she was too big and so she broke the chair.Goldilocks was on the floor with the chair all around her.Goldilocks said, "I want to lie down and sleep. I am so tired."Goldilocks went to the bedroom. She went into Papa Bear's bed but it was too hard. She went into Mama Bear's bed but it was too soft. Then, she went into Baby Bear's little bed and it was not too hard and it was not too soft. It was okay and so she went to sleep in Baby Bear's little bed.Then the three bears came back from their walk in the forest. "I want to eat tacos and rice now," said Papa Bear. Then he saw his food and he said, "Someone's been eating my tacos and rice!"Mama Bear said, "And someone's been eating my tacos and rice."And Baby Bear said, "And someone's been eating my tacos and rice and they ate it all up." And Baby Bear started to cry."Look!" said Papa Bear. "Someone's been sitting in my chair!" Mama Bear said, "And someone's been sitting in my chair."And Baby Bear said, "And someone's been sitting in my chair and they broke it." And Baby Bear started to cry again.The three bears went to the bedroom.Papa Bear said, "Someone's been sleeping in my bed!"Mama Bear said, "Someone's been sleeping in my bed!"Baby Bear said, "Someone's been sleeping in my bed and she is in my bed now!!!"Goldilocks woke up and looked at the three bears and she saw they were all angry. She jumped up out of the bed and ran down the stairs."I don't think she will come back here again," said Papa Bear. And Goldilocks did not go into people's houses again. -Fer diferents tons de veu per representar les tres mesures dels ossos. A més, representar-ho amb els braços I amb titelles o ossos de peluix.- Canviar-ho pel que esmorzen ells normalment.- Anar passejant a diferents ritmes- Preguntar si hi ha alguna nena que té els cabells rossos i llargs- Picar a la taula repetint l’expressió “ knocked on the door”.- Establir la diferència entre “inside/outside” posant exemples quotidians.- Eines que utilitzem per menjar.- Parlar sobre com són les mesures: “tall, big, hard,…”.- També parlar sobre les diferents habitacions d’una casa o elements que podem trobar a l’aula.- Descriure com és el seu llit o la seva habitació, en relació a la de l’ós peti. Representar com passegen els tres óssos al tornar al bosc (tenint en compte la mesura de l’ós).-- Diferenciar entre seure i estar de peu. Repetint la consigna en anglès.- Diferenciar entre com són les cadires dels tres ossos.

Necessitaria coma recurs material: diapositives per veure el conte tota l’aula i el puguin entendre tots, tres cadires de tres mesures diferents i tres óssos de peluix o titelles,…
Podem aprofitar per treballar diferents hàbits: de neteja, d’horaris, de comportament a l’hora de menjar, d’accions quotidianes, de col·laboració, de modals, de respecte vers la natura, de les estacions de l’any,...



18 – 01 – 06

Primer hem parlat sobre temes que creiem que els agradaria als nens : mitjans de transports, disfresses, joguines, oficis, esports, animals (sol ser el tema estrella),...
És molt important partir de les necessitats i els interessos dels nens, a part també dels seus coneixements previs. Perquè la tasca no els hi sigui ni massa fàcil ni massa difícil per a ells.
També és molt important treballar els hàbits i les rutines amb els nens perquè han de saber que hi ha una estructura del temps (cada cosa es fa a una hora determinada: per exemple juguem a l’hora del pati i no mentre treballem a l’aula), que han de seguir uns hàbits de neteja, respectar a la resta i a ells mateixos,... per conviure en societat.
A més, considero que hauríem de buscar activitats lúdiques i atractives per facilitar-los l’aprenentatge de la llengua estrangera. Per exemple mitjançant cançons, doncs als nens els hi agraden molt i les solen repetir fins a cansar-se. Però això els hi encanta!
I el que si és necessari és desenvolupar en els nens un sentit crític perquè tinguin una opinió pròpia sobre els temes dels contes, els rols familiars, les cultures (que les hem de tenir molt en compte actualment, doncs convivim en una societat multicultural),... sense que ningú els pugui influir.


23 – 01 - 06

Avui hem comentat com ha evolucionat i canviat la manera d’ensenyar anglès. Hem comprovat que hi ha diferents mètodes que han evolucionat o s’han modificat al llarg de la història. Aquest fet és molt positiu perquè ens demostra que som conscients que les necessitats, interessos, limitacions, capacitats,... dels nens actuals no són les mateixes que les dels nens dels anys 50. Ens adonem que l’ensenyament ha de ser flexible i adaptable als canvis generacionals, que li hem de donar més protagonisme al nen. Que el mestre li ha de fer de guia i ha de mantenir, en tot moment, una actitud positiva, neutra i de respecte vers els nens, el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i la diversitat que enriqueix l’aula.
Per veure un exemple d’això hem realitzat una activitat, “The party”. Ha estat com una olla de cols perquè hem començat a fer preguntes caminant per l’aula i no ens hem preocupat ni de buscar tota la informació ni de si a alguna companya li faltava alguna dada per acabar la seva part. O, del més important, ni de parlar en anglès. Ho hem fet en català/castellà i ben ràpid. Però ha estat molt divertit. Crec que amb preguntes més senzilles, del tipus: color preferit, joguina preferida,... els nens ho farien amb molt de gust.

(Aquesta setmana he tornat a intentar inscriure’m al “blogspirit” però no he tingut sort. Hi ha alguna cosa que no faig bé. Però continuo intentant-ho).

30 – 01 – 06

Avui hem començat amb un “icebraker” per trencar el gel a l’aula on encara no es coneixen els alumnes (tot i que nosaltres ja fa dos anys que ens veiem les cares). Però són molt interessants perquè hi ha nens que tenen molta iniciativa però no diuen res perquè són molt tímids i introvertits. D’aquesta manera els i estem donant una oportunitat d’or per poder demostrar el seu potencial.
També hem parlat sobre la diversitat cultural, sobre com la treballaríem. Per exemple els hi podríem demanar als nens que dibuixessin a la seva família i expliquessin qui són (nom), el rol que desenvolupen i de que treballen.
Mitjançant un memory: cada parell de cartolines (o tauletes de fusta) podria tenir el dibuix d’un nen de cada cultura amb un objecte típic d’aquesta o la bandera del país corresponent. Perquè relacionin i coneguin les diferents cultures existents tant a l’aula com al món.
També amb les rutines pots crear hàbits de respecte vers tots: tothom ha de cantar la cançó del “Bon dia” o també ha de despedir-se,...
Totes aquestes activitats, que n’hi poden haver moltíssimes, són molt útils per treballar la diversitat cultural a l’aula. Hem de ser conscients que convivim amb gent que tenen perspectives diferents a la nostra, però que no per això són dolents. Al contrari, això ens enriqueix coma persones, ens ajuda a veure la realitat des de diferents punts de vista i ens ensenya a respectar i a conviure amb la diversitat.
A més, hem realitzat un test per saber quin és el nostre estil d’aprenentatge. Els meus resultats han estat els següents:
What is my learning style?
Answer the following 9 questions by ticking the box that is nearest to your own experience:

1 When I read grammar explanations in course books ...
A _ I usually find them difficult to understand
B X I can usually understand and use them
C _ some I can follow, others I can't
D _ (I haven't seen enough to judge)

2. When I see a grammar table ...
A X I usually skip it
B _ I usually try to learn it
C _ sometimes I skip it, other times I try to learn it
D _ I'm not sure what I usually do

3. I prefer to learn by ...
A _ talking with others rather than learning rules and word-lists
B X getting a grammar and vocabulary base, then using the language
C _ (I can learn either by talking to people or by studying the language)
D _ (I haven't enough experience to judge)

3. If I have a grounding in one language (e.g. Spanish) and then start a
second language in the same family (e.g. Italian), the first language ...
A _ confuses me more than it helps
B _ helps me more than it confuses me
C X sometimes helps, sometimes confuses me
D _ (I have never tried to learn two languages in the same family)

4. If I hear or see a new word or phrase whose meaning I can't work out ...
A _ I usually don't worry about it
B X if possible, I usually look it up in a dictionary
C _ sometimes I look it up, at other times I don't worry about it
D _ (I haven't been in this situation)

5. If I hear or see a new word or phrase whose meaning I can guess at ...
A _ if possible, I try to use it when talking with a native speaker
B _ if possible, I try to check it in a dictionary before using it
C X sometimes I'll check it in a dictionary, sometimes I'll use it straight away
D _ (I don't guess word-meanings)

6. When talking to real-life native speakers whose language I only know a
little bit ...
A X I enjoy communicating with foreign words, gestures – everything!
B _ I find my lack of knowledge embarrassing
C _ I try to communicate, though it can be scary or embarrassing at times
D _ (I've never met any real-life native speakers to talk to)

7. If I am about to do a task in the foreign country (e.g. reserve train tickets)
and I don't know all the key words ...
A _ I usually just have a go and try to get the meaning across somehow
B _ if possible, I quickly look them up in a dictionary or phrasebook
C _ I sometimes stop to look them up, and sometimes just have a go
D X (I've never been in such a situation)


8. If, after doing such a task, I realize I made a very basic grammar or
vocabulary mistake :
A _ I don't worry about it
B X I make a mental note not to make that mistake again
C _ sometimes I make a mental note, at other times I don't worry
D _ (I've never been in such a situation)

9. Feedback on how my language learning is going ...
A _ comes more from speaking with people than from tests and exercises
B _ comes more from tests/exercises than from speaking with people
C _ comes both from exercises and from how well I actually communicate
D X (I don't know)
Scoring
To find your learning style, count up how many A answers you have, how many Bs, how many Cs and
how many Ds. Enter the totals in the boxes below.
How many... As? _2 Bs? _4 Cs? _2
Ds? __2
You can now use this to make your own learning style profile: As are experiential answers, Bs are
sundial answers, Cs are mixed-style answers. You can make your answers into a ‘learning style profile’
by adding them to the chart below. If you had 5 As, shade in squares 1 to 5 (starting at the bottom) on
the left-hand scale; if you had 3 Bs, shade in squares 1 to 3 on the right-hand (not the middle!) scale;
and if you had 2 Cs, shade in squares 1 to 2 on the middle scale. Leave the Ds for now
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
A C B
EXPERIENTIAL MIXED STUDIAL
Now look at your profile, and see which of the shapes below describes you best. If you are not sure
which to choose, you are probably a mixed learner, though maybe slightly more studial or slightly
more experiential.
2 More experiential learners
You have a good number of As and very few if any Bs. Look carefully at the advice
in the Experiential Strengths & Challenges section, and try to follow it up.

YOUR LEARNING STYLE PROFILE
A C B
3 More studial learners
You have a good number of Bs and very few if any As. Look carefully at the advice
in the Studial Strengths & Challenges section , and try to follow it up.
4 Learners with a mixed learning style
You have a fairly balanced profile, with a good number of Cs. Read through both the
Experiential and the Studial Strengths & Challenges sections below. Put a pencil tick
against which of the strengths and which of the challenges apply to you. Follow up
the advice for the strengths and challenges you have ticked.
What if I had more Ds than anything else?
This shows that you are a less experienced learner. Most of the activities you use were probably
suggested by your teachers, so they may not be a very good guide to your own learning style. In a few
months, when you have tried out a range of new activities, do the questionnaire again.
A C B
A C B
Comments on the results
Each type of learner has certain strengths, but also faces certain “challenges”, i.e. obstacles to learning,
or learning activities which go against the grain. Below we list the main strengths (_) and challenges
(_), and give tips (_) connected with each.

Strengths of the experiential learner
_ You probably like learning by communicating with people.
_ For ideas on how to meet people and use them to help your language learning, ask in the Self
Access Area about a Language Exchange.
_ Don't just chat: give yourself a learning aim. For example, try to turn the topic to a vocabulary
area you have just been learning.
_ Don't just speak – write to people as well!
_ You probably like "having a go" in conversations, even if you make mistakes.
_ This is an excellent way of learning. Don't worry about the mistakes: you will become more
accurate with practice!
_ Talking with other people gives you good feedback on how you are progressing.
_ For feedback ideas if you have no-one to speak to, email m.r.ogden@as.leeds.ac.uk
_ You might well be good at “picking up” pronunciation.
_ If you feel you're not, or if you want to work actively on your pronunciation, email
m.r.ogden@as.leeds.ac.uk

Challenges for the Experiential Learner
_ You probably find course book language explanations hard to understand.
_ Don't worry: learning language rules “by feel” is just as good as learning by rote.
_ Try targeting certain grammar forms in conversation (for instance, past verb endings): listen
for what people use, and try out these forms when it is your turn to speak.
_ If you know one language (e.g. German) and then start on a second language in
the same family (e.g. Dutch), you may feel that the first “interferes” with the
second.
_ Don't worry: if you use an “alien” word, it will often be close enough to be understood!
_ Remember that, on balance, the first language is speeding up the learning of the second,
because you have fewer totally new words to learn.
_ Don't worry: interference will virtually disappear after a couple of days in the second country.
_ You may feel the language you're learning is “difficult”.
_ Remember that no language is any more difficult than any other is. Ask any native-speaker
toddler!
_ Much of what seems difficult is probably just unfamiliar. With practice, things will get easier.
_ Every language (even English!) has one or two nasty areas that foreigners find very hard.
Native speakers will know this, and will not be upset by foreigners' mistakes in these areas.

Strengths of the Studial Learner
_You probably like to understand how a piece of language works before trying it
out.
_ See this as a strength, not a weakness!
_ In the foreign country, have a pocket dictionary (and maybe a grammar guide) on you at all
times. If you have a difficult encounter coming up (e.g. booking places on an excursion), look
up the key words a few minutes before and practice what you're going to say.
_You are probably quite good at coping with language explanations and learning
grammar tables.
_ These give an excellent base. But don't forget practice activities: if you don't
use it, you lose it! Try to use a grammar book that includes written exercises
_ Re-read explanations and re-learn tables at a later date, once you have experience of using and
understanding the words and grammar. You'll remember them much more easily then.
_You are probably quite good at using similarities between languages to help you
learn.
_ For more ideas on using vocabulary, email m.r.ogden@as.leeds.ac.uk
_"Difficult" languages probably don't worry you.
_ Why not try a really exotic language? It might be fun! Examples might be Thai, Mandarin or
Polish. Ask the Self Access Area staff to help you to find websites where you can learn more
about these languages and about others which would count as ‘exotic’.
Challenges for the Studial Learner
_ If you're just beginning a foreign language, you may find native speakers hard to
understand or too daunting to speak to in their language – or they may not
appreciate your efforts.
_ Try to find ways of speaking that don't involve native speakers, e.g. imaginary
conversations and recording yourself.
_ Take a trip to the foreign country as soon as possible, and try to do things
(like go shopping) on your own, preferably in places where few people speak
English. Once you see how far even a few words can get you, it will boost
your confidence.
_ As your knowledge of the language increases, communication will get easier,
and people will be more appreciative of your efforts.
_ Native speakers may seem difficult to find.
_ Ask in the Self Access Area about a language exchange
_ You may find pronunciation difficult.
_ Regular work with cassettes (e.g. repetition) pays big dividends here: try it!
_ In the meantime, don't worry: comprehensibility is more important than
native-like pronunciation.

1 –02- 06

Hem continuat parlant de l’educació multicultural. També hem parlat sobre James Banks, un senyor afroamericà que va decidir que cadascú era lliure de parlar i de ser com ells escollís, respectant la diversitat. Ell va continuar parlant durant tota la seva vida l’anglès, però amb una accent, paraules, diferents a les convencionals (l’anomenat “Ebonix”).
Només per això és un senyor per respectar i prendre’l com a exemple a seguir. Va decidir respectar tant els seus ideals com els de la resta fins al final i conviure amb la multiculturalitat. Igual ho va fer l’altra senyora (que no recordo ben bé el nom), que la seva pròpia família era un exemple vivent de respecte i convivència amb la diversitat.
Abans de finalitzar la classe hem realitzat una pràctica sobre uns ítems a contestar. És la següent:

Find someone who… Name
Has the same name as your Inés Rodríguez
Is the same age as you Silvia Honrrubia
Is wearing a red shirt Gemma Ribas
Likes Chinese food Diana Garcia
Has two children Núria Vidal
Likes spinach Silvia Güell
Likes football Silvia Honrrubia
Drives a Pontiac Mireia’s father
Lives in the same town as you Anybody
Knows all 7 dwarfs Gemma Ribas
Has a birthday the same month as yours Anybody
Knows a foreign language Elisabet Riera
Does NOT like chocolate Inés Rodríguez
Has travelled to Europe Mireia Casanovas
Has blue eyes Laura Doix
Works part-time Miriam Criado
Has a Palm-pilot Laura Doix
Does NOT know to use a computer Anybody
Likes the color purple Núria Vidal
Has never seen the movie Star Wars Silvia Honrubia
Lives in Badalona Anybody
Likes Italian costums Susana
Has pets Sheila Carrillo



6 – 02- 06

Avui no he assistit a l’aula perquè he agafat la grip. Però igualment he fet la pràctica:

- Cançó: “Old Macdonald’s farm”. Aquesta cançó és molt útil per conèixer i treballar tots els animals que vulguis (ja que pots anar afegint-los a la lletra). L’he escollit perquè els animals solen ser el tema estrella per als mes petits.

- Conte: “Hallowen words”. Has d’anar buscant el nom de les coses que espantin per Hallowen. Són vuit cartes que tenen les imatges d’animals, objectes,... típics d’aquesta festa. S’han de trobar les parelles. M’ha semblat molt interessant perquè és una forma de mostrar als nens les diferents maneres que hi ha de celebrar la nostra “Castanyada” i, que a més, re un altre nom. Per a infantil es podria fer mitjançant un memory adequant els dibuixos i el número de fitxes al seu nivell evolutiu i maduratiu.

- Joc: he escollit un joc semblant al “Ahorcado” on apareix un seguit de guions (tants com número de lletres té la paraula), amb les lletres de l’abecedari i la definició del que estem buscant (però en anglès). És una forma molt entretinguda de practicar i jugar amb el llenguatge i, al mateix temps, conèixer i aprendre de les noves tecnologies. També és una forma de fer pensar i reflexionar els nens sobre la paraula, augmenta el sentit de la curiositat i les ganes de sabre què serà,... L’únic que anirà canviant seria la definició. Tenint en compte el nivell maduratiu i evolutiu, les necessitats, capacitats, limitacions, possibilitats,... dels nens. Aleshores la dificultat aniria variant depenent d’aquests factors i podríem afegir una imatge per donar més pistes i donar l’oportunitat que tothom pugui endevinar-ho. Perquè no sempre siguin els més avançats.







- Tema i activitat: “The treasure map”.
Ens explica les aventures de dos nens que troben un mapa i, seguint els passos, arriben a un tresor secret. Però la qüestió és: Hi és el tresor?.....
Una activitat molt entretinguda podria ser que la mestra agafa un objecte determinat (que només ella sap què i com és). Aleshores, l’amagarà en un lloc secret de l’aula i elaborarà un petit i senzill mapa. Entre petits grups de 3-4 nens aniran seguint els passos per tal e trobar el tresor.
D’aquesta forma treballen l’orientació espacial i temporal (perquè hi ha un temps que has d’administrar correctament) i també han d’interpretar les instruccions d’un mapa. A més, es fa un repàs de la llengua, les matemàtiques, la psicomotricitat,...



8 – 02 – 06

Primerament, crec que és molt interessant jugar amb les sensacions, sobretot a les primeres edats. Ja que els hi agrada molt imaginar situacions irreals, relaxar-se, ... També m’ha interessat molt el tema de les set intel·ligències de Gardner per saber com pensa el nen, que li agrada fer, quines coses necessita,...
No crec que es doni una intel·ligència única en un nen, sinó que hi ha una barreja de tots. Perquè hi ha nens que dominen dos, tres o més habilitats. Per exemple hi ha nens que tenen més facilitat de paraula perquè són més extrovertits i els hi agrada molt aprendre raonant, experimentant, llegint, movent el cos, ballant, fent gestos,... i que a més s’ajuden d’imatges, dibuixos, ... per aprendre perquè retenen millor la informació. Com per exemple jo mateixa.
Per tan no ens hem d centrar en un en concret, sinó que hem de proporcionar al nen tota classe de recursos perquè pugui desenvolupar el màxim de dimensions possibles, dins de les seves capacitats, habilitats, limitacions, preferències,... A més (hi ha un altre autor que afegeix un altre estil d’aprenentatge més naturalista), considero que el contacte amb la natura és molt important perquè aprenen a respectar-la, cuidar-la, aprenen directament de l’entorn i si els hi és més proper i real, ho veuran més útil i significatiu pel seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge. Tot i que queda clar que no només s’ha de fer amb la natura, sinó que amb tots els entorns propers.






13 – 02 – 06
Avui hem mirat diferents materials amb els que podem ensenyar anglès a l’aula: DVD, llibres d’activitats per a nens, notes o mètodes d’ensenyament per a la mestra,... tant en català com en anglès.
A mi m’ha agradat molt un exemple de “teachers notes” que estava escrit en català però amb els exemples en anglès. És una forma més senzilla , per a nosaltres, d’ensenyar l’anglès perquè igual ens toca ensenyar aquesta llengua perquè l’escola on treballem no disposa d’especialista en llengua anglesa. I la majoria no hem estudiat aquesta especialitat.
També hi ha alguns Bits que serien interessants d’ensenyar, tot i que li faria falta alguna modificació. Doncs solen ser paraules o accions aïllades i això als nens no els interessa ni els serveix per a res. Haurien de ser accions o instruccions més significatives per a ells. A part, he destacar que jo no sóc massa partidària dels Bits, ja que em sembla un aprenentatge memorístic i repetitiu. Tot i que si s’utilitza com a complement i reforç d’algun procés d’ensenyament- aprenentatge, poden ser útils.
A continuació ens va ensenyar una graella que podem utilitzar per avaluar la qualitat d’aquest material per si en un futur ens trobem en aquesta situació d’haver d’elegir quelcom per ensenyar anglès. L’exemple està a continuació:



















Name of Textbook:
Publisher:
Other materials involved with textbook:

The textbook… yes no
a. offers a sense of a relevant past, both cultural and linguistic
b. liberalizes one's experience (helps expand one's view of the world)
c. balances content and skills (rather than content versus skills)
d. contributes to the creation of a student's personality
e. encourages critical reflection on the relation of language and culture, language and thought; fosters an understanding of the interrelation of language and human nature
f. contributes to cultural awareness or literacy (such as knowledge of original texts)
g. contributes to achievement of national goals, such as economic development or national security
h. expands one's opportunities for meaningful leisure activities (such as travel, reading, or viewing foreign language films)
i. develops the intellect (includes learning how to learn)
j. improves one's knowledge of the native language (through comparison and contrast with the foreign language)
k. exposes the learner to modes of thought outside the native language
l. builds practical skills (for purposes such as travel or commerce or as a tool for other disciplines)
m. preserves (or fosters) a country's image as a cultured nation
n. teaches and encourages respect for other peoples
o. enables the transfer of training (such as learning of a second foreign language)





A part d’això, jo crec que l’accent que hem d’ensenyar ha de ser el suficientment estàndard i neutre perquè ells puguin agafar l’accent de la seva zona. A mi, per exemple, sempre m’han ensenyat el català de Barcelona, tot i que jo després he parlat el català de la meva zona; el de la comarca del Montsià, al sud de Tarragona. Actualment, ja s’està donant algun canvi en aquest sentit, doncs al telenoticies de TV3 ja apareixen persones que parlen diferents accents catalans. Jo crec que en la varietat està el gust. També vaig apuntar-me a una acadèmia d’anglès que cada trimestre ens canviava el mestre perquè coneguéssim diferents accents anglesos: el de Londres, Canadà, Filadèlfia,... La veritat és que resulta més enriquidor!
El que no em sembla tant bé és crear estereotips i que tothom ens identifiqui amb uns símbols determinats. Perquè per exemple, jo no m’identifico amb l’Espanya de “la pandereta y los toros”. Hauria de ser més neutre i no generalitzar ni influenciar amb l’aprenentatge. I, sobretot, tenir en compte la forma d’ensenyar els continguts. Que no siguin o no semblin ni massa infantils, irreals, postissos,... Sinó que transmetin realitat, espontaneïtat i utilitat als nens.

15 – 02 - 06

M’ha semblat molt interessant la classe d’avui perquè. Sembla mol repetitiva la frase, però es que estic descobrint coses que fins ara no sabia. M’han explicat el CILT, CBL,... que són un seguit de continguts en llengua estrangera per ensenyar un tema que resulti interessant per al nen. Anima l’alumne a buscar informació per internet, a llibres o enciclopèdies,... i això per als nens és molt estimulant i gratificant perquè senten que participen més i que els resultats són gràcies als seus esforços i a la seva feina. Tot i que podem pensar que és un aprenentatge repetitiu i que no aprenen res, si ho anem treballant des de ben petits els pot resultar molt útil. Queda clar que hem de tenir en compte el seu nivell maduratiu i evolutiu i els seus coneixements previs. Però ajuda als nens a aprendre i a pensar en general, en globalitat. També els ajuda a fer preguntes, a conèixer altres cultures (fet molt important amb la societat multicultural en la que vivim actualment), augmenta l’interès i la curiositat,... I el que em sembla més important, millora les seves competències en les llengües estrangeres. Crec que és molt important que els nens aprenguin i tinguin contacte en llengües estrangeres des de ben petits perquè són com esponges i ho absorbeixen tot amb molta facilitat. I això no es pot deixar perdre. Tot i que com qualsevol mètode té les seves avantatges i els seus inconvenients, però a mi m’ha semblat molt adequat per a utilitzar-lo amb els nens.
Igual quan entrem a una escola no tenim les eines per desenvolupar el nostre projecte o no ens deixen desenvolupar el projecte perquè no s’ajusta al seu ideari. Però mai hem de renunciar a la nostra manera de pensar, no ens hem de rendir. Poc a poc, amb flexibilitat, hem d’intentar canviar, creure amb les nostres possibilitats, anar reclinant-nos i no pensar que amb això ja ho sé tot, perquè com diu el refrany: El saber no ocupa lugar.
A més també ens han ensenyat un projecte sobre el reciclatge que espot adaptar i treballar en qualsevol cicle. I hem practicat una mica l’anglès mitjançant els “scenarios”. Era una discussió entre dos veïns perquè un reciclava massa i l’altre gens, i el primer li ho recriminava al segon. Per tant aquest projecte ens pot ajudar a treballar amb el “content teaching” , ens ajuda a aprendre una llengua estrangera practicant-la i afavoreix la pedagogia crítica.